diumenge, 28 d’octubre del 2012

VOLTREGA 4 - SANT BERTOMEU 2

Cronica feta per en Felix i subscrita al 100% per Mi.

"Era un partit amb trampa, ho vam estar parlant durant tota la setmana, veniem de guanyar a Moià fent un gran partit, i aquest fet, a vegades, es contraproduent degut a un excés de confiança o eufòria, però ahir no va ser el cas. Pot semblar una tonteria però, deixant de banda el resultat, es van veure varies coses noves a l’equip. Ahir es va començar amb ganes, amb una intenció clara d’anar a pel partit, es va treballar molt i no es va especular en cap moment. Una altra cosa nova, i molt important, va ser quan l’arbit decideix deixar l’equip amb 10 jugadors per una rigurosísima tarjeta vermella a Riqué al minut 13, es va jugar amb 10 durant quasi be tot el partit, a part d’això, no podiem ni obrir la boca perquè ens va omplir de tarjetes grogues… El canvi al qual em refereixo va ser aquí, en aquest moment, ahir no vam marxar del partit, sí que és veritat que a la primera part vam tenir uns minuts complicats just después de l’expulsió, però finalment, sobretot a la segona part, vam tornar a agafar les rendes del partit i ens vam dedicar a fer el que sabem fer, a jugar a futbol i a lluitar. Aquest es un fet que no hem sapigut fer en altres ocasions i ahir si, ahir no vam entrar en baralles improductives, van seguir concentrats en l’objectiu d’aconseguir els tres punts, fet que demostra el grau de compromís d’aquests jugadors. El punt crític va venir al minut 60 quan Valls empata el partit, aquí hi havia dos camins, el camí fácil era deixar-se anar, tenir la excusa que erem 10, culpar l’arbitre de tot, podriem haver entrat en baralles, etc… O el camí difícil, lluitar i persistir, intentar guanyar el partit, sense excuses ni retrets a ningú, no tenir por d’intentar-ho fins el final, i això és el que es va fer, primer Benavente de falta i Chicho i Escolà de nou van marcar per deixar un 4-2 al marcador, una resultat que si no has vist el partit no imagines lo difícil i treballat que ha set. Com a títol d’anècdota, va haver gent que va arribar tard al camp, que no es va adonar que el Voltregà jugava amb 10 fins que no li van dir, i això es gràcies a la capacitat de lluita i entrega que van demostrar ahir aquests jugadors, amb 10 van seguir intentant portar el pes del partit, per tant, moltes gràcies per l’esforç que vareu fer. A part, aquests partits són bons perquè la gent s’adona de la capacitat d’aquests jugadors, són partits en que es domostra de la pasta que estan fets.

Tot i això, la realitat és que no s’ha fet res encara, no se on arribarem al final, el que se és que hem de continuar així cada partit, de res servirà tot el que hem lluitat a Moià i ahir, si dissabte que ve contra el Torelló no sortim al 100 %, es demana simplement això, els partits s’han de jugar amb actitud, es podràn guanyar o perdre, però ho hem de fer de manera que ningú ens pugui retreure res, l’actitud ha de ser sempre la d’ahir!

Per últim, i a títol personal, voldria donar molts ànims a l’Alex. Ahir va ser un dia complicat per tu, i tots sabem el perquè. Només volia dir-te que el gest que et fa gran, del que has d’estar orgullos, és de que tot i les circumstàncies vas voler jugar, és d’això del que t’has de sentir orgullos Alex, nosaltres ho estem!"