diumenge, 17 de febrer del 2008

VOLTREGA 2 - Abadessenc 1

Quan tot se´t posa en contra, si al final s´aconsegueixen els objectius marcats, la satisfaccio que se sent tant anivell personal, com anivell col.lectiu es encara mes gran. Aixo es un mica el que varem sentir tots quan el senyor W. Morera, va pitar el final del partit. Em permetreu que no m´extengui GENS, sobre l´actuacio arbitral perque no val la pena.
25 minuts de la primera part molt ben jugats amb arrivades i ocasions, on nomes ens va faltar el gol, per contagiar-nos una mica, i agafar una mica d´ansietat als 20 minuts restants al veure que el gol tot i tenir ocasins no arrivava. Al minut 43, al meu entendre arriva la jugada clau del partit. Una falta comesa pel jugador de l´Abadessenc, Morillo (una perla...) sobre l´Ivan Soler, es contestada aquesta de la manera mes infantil i irresponsable que es pot contestar una falta... amb un cop de cap. Resultat l´Ivan al carrer. Al vestidor TOT L´EQUIP ens conjurem per fer front a l´adversitat de jugar amb 10 tota la segona part, tres en defensa, 4 al mitj camp i 2 puntes, i us juro que en veure el compromis, i les ganes, i el convenciment de tots, sabent el que s´havia de fer, vaig tenir clar que aquest partit el guanyavem.
Aixi als 15 minuts de la segona en Sergi Vigue marca el primer, ens empaten en una jugada confusa, pero 10 minuts mes tard i despres d´un gran xut de´n Dani Marcos, un altre Marcos, en Laarbys fa el 2 a 1. D´aqui fins al final ens varem tirar una mica enrrera, tot i aixo tenim alguna oportunitat de fer el 3 a 1 que ens hagues fet jugar els darrers minuts mes tranquils pero, com ja ve siguent habitual darrerament, en fallem cada una que... ni t´explico. Als 10 minuts per l´acabament la cirereta al pastis, l´arbitre expulsa a l´Espelt per xerrar, Albert, vares fer un gran partit, pero no em pots fer una tonteria com aquesta i deixar l´equip amb 9, jugant-nos en que ens jugem, i mes siguent el capita. Espero i se, que no tornara a pasar mes, pero els darrers mimuts varem patir massa, per una cosa i per l´altre. Mencio especial per l´Albert Guix, que en el descompte va demostrar perque es el millor porter de la categoria, fent una parada sensacional que va valer 2 punts.
Ens queden encara 11 finals, pero si tots els partits que ens resten els jugem amb aquest esperit, ganes i actitut, millorant un mica el tema definicio, i una mica mes el tema joc, estic segur que ens en sortirem i podrem oferir a la nostre aficio que un dia mes va estar sensacional, l´esperat premi que estem buscant desde principi de temporada... UNA FESTA QUE S´HI CAGARA LA MARRANA!!!!!!!