SANT JULIA 0 - VOLTREGA 3

Afrontavem el partit de diumenge amb una barreja de temor i esperança. Temor perque tots recordem episodis de partits de diumenge al mati on no haviem estat precisament inspirats, tot i que teniem l´esperança d´haver trencat el malefici amb la victoria el diumenge al mati a Caldes.
Ademes el Sant julia es un equip amb un marcat accent ofensiu amb homes molt perilosos en les seves files, ens caldria estar inspirats en defensa i llestos en atac si voliem treure quelcom de positiu.
La primera part no va convidar gaire a l´optimisme, ja que varem fer una discreta tirant a dolenta primera part, no varem estar gens ben situats dins del camp, les bandes eren una sangria, no presionavem a dalt, el mitj del camp no hi era i la defensa treia pilotes com podia. Malament anavem, el millor?? que estavem empatant a cero.
A la mitja part n´hem parlat, hem set tots conscients de que aixi no anavem enlloc i ens hem posat les piles del compromis i de la solidaritat, que tant necessitavem en la primera part, hem sortit mes ordenats, hem apretat molt mes i hem corregut tots...BE. I dic be, perque no es pot dir que no es corres a la primera, ningu es va amagar, pero varem correr sense sentit i tant malament com varem saber. El resultat a aquest joc ja el sabeu, 0-3 (Pujol, Chicho i Sergi Vigue) i el mes important per a mi, una segona part on varem ser els justos vencedors del partit per ocasions i joc, ja que varem pasar per sobre d´un bon equip, que pel joc exhibit ahir i per la qualitat dels seus juagdors no es mereix la plaça que ocupa.
I molts us demanareu, i ara que? be dons i ara a pensar en el proper rival, un dia vaig dir que el nostre objectiu havia de ser els tres primers llocs, hem de ser ambiciosos, ja anirem baixant el grau d´exigencia si cal, ara nomes hem de pensar que ens queden 8 finals, 8 partits dificilisims que demanaran de nosaltres el maxim, sabem que volem, tenim les claus per aconseguir-ho, nomes ens queda treballar, lluitar i jugar com varem jugar al segon temps per fer d´aquest any, l´any on el Voltrega un equip que ningu donava un duro per ell abans de començar la temporada, una colla d´amics, pot donar la campanada. Depen de vosaltres, jugadors que aixo surti be, depen del vostre esforç, del vostre joc que ens en sortim en aquest tram final de lliga, on el desti ens ha preparat una oportunitat unica... l´aprofitarem???
Vull desde el blog donar un missatge de suport a en Guillem Conill, en el poc temps que fa que et tenim entre nosaltres ens has demostrat que el teu grau d´implicacio i compromis amb l´equip esta a l´alçada del gran jugador que ets, per aixo desitjar-te en nom meu i en el de tot l´equip que et recuperis aviat i puguis tornar als terrenys de joc a fer-nos costat, i com et vaig dir el dia que vares dir-nos que si, puguis venir a donar-nos un cop de ma, en el tram final de lliga que ens espera necessitem a tots els jugadors, i tu Guillem ets un dels nostres. Anims Guillem que ja veuras que no sera res, pensa que tens partit aviat...ANIMS!!